jueves, 27 de noviembre de 2008

FOTUTS ESTÀ ARRASANT



Imposible is nothing...


Aquesta frase simbolitza el que va ocorrer a la xarxa durant la vesprada d'ahir.Després d'una campanya brutal per a promoure els vots a favor de Fotuts, el curt ha aconseguit més de 550 vots en apenes 3 dies desde l'inici del concurs. Superant, per moments, la majoria absoluta respecte als seus competidors i amb una cursa frenètica amb el curtmetratge "la reina de la nit" que durà fins a ben entrada la nit.


Desde ací vull agrair a totes les persones que han votat per la nostra proposta i que seguixen fent-ho a hores d'ara... Els alumnes del batxiller artístic del Sanchis Guarner, Paco López i jo estem molt contents amb aquesta espenta que ens haveu pegat, i amb la resposta que està tenint el curt amb el públic que acudix diàriament al teatre de Picassent a les projeccions.Tanmateix, encara queden uns dies per a que acave el concurs i no ens podem adormir, que de segur que prompte tornarà a estar molt renyit...




Només s'hi pot votar una vegada per persona i hora, així que...


(Un apunt més....açò és només el començament perque queda molt camí per recorrer.)


S.B.

miércoles, 26 de noviembre de 2008

Son dies inquiets....

El fesatival de cinema en valencià Inquiet ja ha obert les portes d'aquesta nova edició. Dies de projeccions, de reencontres, de nervis, i sobretot, de moolt bon rotllo als carrers de Picassent.Un festival que a part de les projeccions de cinema en la nostra llengua, aposta per activitats tan curioses com vore cinema en la piscina climatitzada (ben calenteta) i retre homenatge a Joan Monleon (si, el de la paella rusa, i "a guanyar diners"). Un personatge que a més de ser presentador/showman als inicis de Canal 9 ha sigut una de les figures més representatives del nostre cinema d'humor.Bé, ja saveu, a vore si us animeu a fer una visiteta per ací.


Us espere

martes, 18 de noviembre de 2008

RETALLS (Secció a corre-cuita '08)

En aquesta ocasió, dedique l'escrit a presentar-vos l'altre curtmetratge que, juntament amb Paula Llorens, he presentat a la secció "a corre-cuita" de l'Inquiet. En aquest cas, també es tracta d'un curtmetratge d'uns 5 minuts, però no te res a vore amb el que ja us vaig mostrar amb anterioritat "Andrea". Aquest és el primer que vam decidir rodar. És un curt sencill, breu i molt personal... Podriem dir que els dos conjuguen el que jo consideraria el "tipus de curt que m'agrada fer", tenen un poc d'humor, un poc de crítica social, unes pincellades de "gafapastisme" i sobretot, on el treball amb l'actor i el muntatge prenen protagonisme. Pot ser, l'única pega que hi podria traure a nivell personal és el fet de no haver dedicat massa temps al guió o a planificar cada curt de manera més detinguda, però bé, açò forma part de l'aventura de l'Inquiet... centrar-se en traure alguna cosa amb la que estar content i, sobretot, entrar dintre del repte del "compte enrere" i lluitar contra el temps i les seues limitacions.

Res més, sols dir-vos que els curtmetratges, a més de a l'SGAE el dia 20, es projectaran a la Casa de la cultura de Picassent el dia 26 a la mateixa hora, les 20.00h. Per a més informació podeu visitar la plana web del festival www.inquiet.org.

PD: Perdoneu per la qualitat dels videos, però al tenir que comprimir-los per a pujar-los a la xarxa s'han quedat prou malament... Bé, al menys, es podeu fer una idea...

Guió i direcció: Sam Baixauli i Paula Llorens/Actors: Paula Llorens i Marc Company amb la col.laboració dels alumnes del Sanchis Guarner i Francesc López/Muntatge: Sam Baixauli/Ajudant tècnic: Maria Birch/Producció: Laboratoria Produccions


sábado, 15 de noviembre de 2008

El retorn de la marmota

Després d'un "break" de més de sis mesos, la "Cabanya" torna a obrir les seues portes al mòn dels internautes. Moltes han sigut les peticions, i moltes les persones que han demanat el meu retorn a la xarxa. Ací estic, i esta vegada per a quedar-me.

Hui, en aquesta nova entrada, vull presentar-vos el que són, a dia de hui, alguns dels "maldecaps" que m'han fer possar-me les piles a nivell "creatiu" (use les cometes per a no quedar pedant, però crec que no ho aconseguisc).
Es tracta dels curts (com diu mon pare "si son xicotets, millor dos) que, juntament amb Paula Llorens, hem preparat per a l'Inquiet d'enguany: Andrea i Retalls, els dos fets a corre-cuita i amb moltes ganes, d'un any més, superar el repte que ens proposa el festival.
De nou, aquest any ha resultat ser tota una aventura, de veres, una experiència molt gratificant. Des d'aquest espai vull informar-vos de que seran projectats, juntament amb els demés selecionats, a l'SGAE el proper dia 20 a les 20:00h.
Espere vore-vos allí a tots i totes amb les càmeres i els telèfons mobils fent "screeners" pa penjar-los a la mula.... Ja us puc avançar que no estarà Ramoncín.

Bé, en primer lloc, us presente a "Andrea", l'ultima de les nostres creacions.
Un curtmetratge rodat 18 hores abans de finalitzar el termini de presentació, a últma hora com sempre.

Fitxa:

Guió i direcció: Sam Baixauli i Paula Llorens
Amb Paula G. Sabio, César Tormo, Adrián Romero i la col.laboració del meu germanet Marcel Ferrando.
Muntatge: Sam Baixauli
Producció: Laboratoria Produccions
Gràcies a: Tenda Mercé, Paco, Maria, Andy, Silvia i la Yoli.




miércoles, 30 de enero de 2008

"Quien te ha visto y quien te ve..."

Ací us deixe els primer instants d'un dels programes televisius més populars dels últims anys al nostre país. Aquesta setmana el "Tomate" es despedix, després de cinc anys de grans resultats d'audiència. Probablement, algún dia entre a valorar sobre el que un programa com aquest haja estat tan vist ratifique la incoherència d'aquesta societat inestable (en ment i cos) o a calibrar les conseqüències que aquest ha deixat dins del concepte de "televisió i audiència". Tanmateix, avuí sols m'interessa que vegeu l'evolució que pot portar un producte d'aquestes característiques, un programa que en els seus inicis (amb continguts més socials, dialegs preparats i froçats, poca sincronització entre els presentadors...) no el veia ningú fins que es va convertir en el que tots coneguem com a el "Tomate" i va adquirir un "sorprenent" reloçament de les masses. Un estil trencador de transmitir informació superficial, un teatre que a tots ens ha atrapat alguna vegada. Mentida és precisament, els comentaris d'individus que diuen que mai l'han vist i l'engolixen cada vesprada mentre fan la "siesta". Hem sorprén que ningú a qui pregunte l'haja vist alguna vegada durant més de mitja hora.
Pot ser, també s'inventen les audiències... qui sap?
Jo us confese que sí, que l'he vist més d'una volta. I quan l'he començat a vore no he pogut parar de fer-ho, fins que una sessió d'anuncis publicitaris m'ha recordat que estava al sofà perquè després de dinar m'havia entrat son. Zzzz....

Per cert, i centrantme ja un poc més en el video que us pase.. No deixa de ser curiós que Jorge Javier Vazquez utilitze el calificatiu de País Valenciano per determinar la procedència d'una jove presentadora que cinc anys després serà, junt amb ell, el duo televisiu que més vegades ha aparegut junts en un plató en la història d'aquest mitjà... uauuu

Podran viure separats? O millor, podrem viure sense el "Tomate"?
Jo crec que sí, però no ho tinc molt clar...

martes, 29 de enero de 2008

Benvinguts a "La Cabanya del tio Sam". Amb aquest espai intentaré fer servir les noves formes d'expressió internáutiques per mostrar un costat crític de l'actualitat en la que vivim. Noticies curioses, actualitat freak, entrevistes, videos, comentaris i els millors moments audiovisuals. Un espai per a la paraula escrita on tot te cabuda.
The owner of the Carchofas field vos dona una molt cordial benvinguda.